El paper de la joventut en la gestió franquista del patrimoni durant la Guerra Civil i la primera postguerra a Catalunya

Aquest article presenta un grup de joves que van intervenir durant la Guerra Civil i la postguerra a Catalunya com a agents de la Comissaria de la Zona de Llevant del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN). A través de la seva correspondència, expedients universitaris i informes tècnics, la investigació examina com a dotze joves d'entre 16 i 27 anys, sobretot catalans i aragonesos, es van relacionar personalment amb la direcció de la Junta Tècnica de l'Estat primer i amb el Ministeri d'Educació Nacional després. Alguns d'ells es van exiliar de la zona republicana per unir-se al bàndol rebel.

Durant la Revolució de l'estiu de 1936 esglésies i catedrals van ser incendiades, els governs de la República i de la Generalitat no van trigar a crear organismes compostos per voluntaris i funcionaris destinats a salvaguardar el patrimoni. El bàndol rebel va voler fer un procés similar i finalment, de manera homòloga a les altres institucions franquistes, es va crear el SDPAN com a organisme militaritzat. Els agents més joves de la Comisaria de la Zona de Llevant van ser els que, acompanyats per persones de valorada reputació en l'àmbit del patrimoni, van recórrer en camions militars, taxis, busos i trens bona part de Catalunya després de l'ocupació per part del bàndol revoltat. Entre aquests agents hi havia estudiants vinculats a la dreta feixistitzada i a sindicats dretans en què s'advocava per una joventut dominant i “violenta”, disposada a establir un canvi en el paradigma cultural mitjançant les banderes de la Fe i la Cultura. Aquests joves participaren en el trasllat de kes obres d'art salvaguardades de Lleida cap a Saragossa i amb l'entrada de l'SDPAN a les capitals de província i pobles de Tarragona, Barcelona i Girona, així com en les operacions de devolució a particulars i institucions.

Aquest article considera la joventut com un col·lectiu divers on s'uneixen qüestions de classe i de cultures polítiques, situant aquests joves com a part rellevant del grup de representants del franquisme en la defensa del patrimoni. Com a categoria històrica, aquest article apunta a la joventut com a grup social útil per al Ministeri d'Educació Nacional del “Nou Estat” en les accions de gestió del patrimoni en territori d'avantguarda militar durant la guerra i com a punt de suport a la primera postguerra. Així mateix, els joves que van participar d'aquestes accions van trobar al nou règim una empenta per a les seves carreres professionals.

Eduard Caballé i Colom, investigador Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Per més informació: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9813586

Bibliografia: CABALLÉ i COLOM, Eduard. (2024). “El papel de la juventud en la gestión franquista del patrimonio durante la guerra civil y la primera posguerra en Cataluña”. Movellán Haro, Jesús; Irisarri Gutiérrez, Raquel; Fernández Torres, Luis. Miradas al pasado, miradas al presente. Nuevos horizontes de la historiografía contemporánea. Universidad de La Rioja 978-84-09-56520-7, p. 605-614.

Imatge: portada de la publicació.